21 d’ag. 2012

Sant Gaietà: El nostre patró // San Cayetano: Nuestro patrón

"Sant Gaietà és avui un amic del poble que reclama "pa i treball". El pa que alimenta i el treball que dignifica. Perquè pa sense feina és almoina i treball sense pa és injustícia".
Vida de Sant Gaietà (Eduardo González) 
Sant Gaietà és, a més del patró dels gestors administratius, el de les persones que busquen feina, els aturats i el pa.
Conegut també com a "Pare de la Providència", la festa de Sant Gaietà té lloc el 7 d'agost.

Qui era Sant Gaietà?

Sant Gaietà va ser un noble vicentí. Va néixer amb el nom de Gaetano di Thiene a Vicenza (al nord d'Itàlia) a l'octubre de 1480. Pertanyia a la família dels comtes de Thiene i va ser l'últim dels tres fills del comte Gasparo di Thiene (un militar que va morir en 1492) i de la comtessa Maria da Porto, que més tard es convertiria en terciària dominica.

Gaetano va estudiar lleis a la Universitat de Pàdua. En 1506 (als 25 anys d'edat) gràcies a les relacions de la seva família, va tenir l'oportunitat de ser nomenat protonotari apostòlic en la cort del papa Juli II, a Roma. Des d'aquest lloc va ajudar a reconciliar la Santa Seu amb la República de Venècia. Es va retirar de la vida cortesana en 1513 i va fundar una societat de sacerdots i prelats, anomenada l'Oratori de l'Amor Diví. Va ser ordenat sacerdot dos anys després (als 35 anys).

A Venècia va fundar L'Ospedale degli Incurabili, un hospital per a malalts incurables.

Gaetano dedicaria la seva vida a lluitar contra la Reforma protestant. L'any 1524 va fundar l'ordre dels Teatins (o Clergues Regulars) juntament amb el bisbe Juan Pedro Caraffa (1476-1559), que més tard seria elegit papa amb el nom de Pau IV). L'Ordre dels Clergues Regulars va ser aprovada per Clement VII el 24 juny 1524 i confirmada definitivament el 1532. Gaetano estava convençut que l'Església necessitava lluitar contra la Reforma i servir als més pobres. La fundació dels Clergues Regulars tenia com a objectiu renovar l'esperit i la tasca missionera dels sacerdots.

En aquesta ordre no podien tenir res material, ni havien de demanar res. Havien de viure únicament de les almoines que els fidels els oferissin espontàniament.

Per pal·liar les necessitats dels pobres, va fundar l'organització de beneficència Monte di Pietà (que posteriorment es va convertir en el Banc de Nàpols), com una alternativa als usurers.

A Venècia es va associar amb un membre de la seva societat Amor Diví que treballava a l'Hospital dels Incurables, Jeroni Emiliani -noble venecià que després d'una joventut aventurera, va decidir el 1531 dedicar-se als pobres i orfes (encara que romanent laic)-, a qui va ajudar a fundar una altra ordre de clergues regulars, l'Ordre dels Pares Somascos.

Va morir sent el superior de la seva ordre, el 7 d'agost de 1547 a Nàpols.
"San Cayetano es hoy un amigo del pueblo que reclama "pan y trabajo". El pan que alimenta y el trabajo que dignifica. Porque pan sin trabajo es limosna y trabajo sin pan es injusticia".
Vida de San Cayetano (Eduardo González)
San Cayetano es, además del patrón de los Gestores Administrativos, el de las personas que buscan trabajo, los desempleados y el pan.
Conocido también como “Padre de la Providencia”, la fiesta de San Cayetano tiene lugar el 7 de Agosto.

¿Quién era San Cayetano?

San Cayetano fue un noble vicentino. Nació con el nombre de Gaetano di Thiene en Vicenza (al norte de Italia) en octubre de 1480. Pertenecía a la familia de los condes de Thiene y fue el último de los tres hijos del conde Gasparo di Thiene (un militar que murió en 1492) y de la condesa Maria da Porto, que más tarde se convertiría en terciaria dominica.

Gaetano estudió leyes en la Universidad de Padua. En 1506 (a los 25 años de edad) gracias a las relaciones de su familia, tuvo la oportunidad de ser nombrado protonotario apostólico en la corte del papa Julio II, en Roma. Desde ese puesto ayudó a reconciliar la Santa Sede con la República de Venecia. Se retiró de la vida cortesana en 1513 y fundó una sociedad de sacerdotes y prelados, llamada el Oratorio del Amor Divino. Fue ordenado sacerdote dos años después (a los 35 años).

En Venecia fundó el Ospedale degli Incurabili, un hospital para enfermos incurables.

Gaetano dedicaría su vida a luchar contra la Reforma protestante. En el año 1524 fundó la orden de los Teatinos (o Clérigos Regulares) junto con el obispo Juan Pedro Caraffa (1476-1559), que más tarde sería elegido papa con el nombre de Pablo IV). La Orden de los Clérigos Regulares fue aprobada por Clemente VII el 24 de junio de 1524 y confirmada definitivamente en 1532. Gaetano estaba convencido de que la Iglesia necesitaba luchar contra la Reforma y servir a los más pobres. La fundación de los Clérigos Regulares tenía como objetivo renovar el espíritu y la labor misionera de los sacerdotes.

En esta orden tenían como regla que no debían poseer nada, ni debían pedir nada. Debían vivir únicamente de las limosnas que los fieles les ofrecieran espontáneamente.

Para paliar las necesidades de los pobres, fundó la organización de beneficencia Monte di Pietà (que posteriormente se convirtió en el Banco de Nápoles), como una alternativa a los usureros.

En Venecia se asoció con un miembro de su asociación Amor Divino que trabajaba en el Hospital de los Incurables, Jerónimo Emiliani —noble veneciano que después de una juventud aventurera, decidió en 1531 dedicarse a los pobres y huérfanos (aunque permaneciendo laico)—, a quien ayudó a fundar otra orden de clérigos regulares, la Orden de los Padres Somascos.

Falleció siendo el superior de su orden, el 7 de agosto de 1547 en Nápoles. 

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada